Espanya és un país de propietaris. Tant per tradició i cultura com pel cost de l’habitatge pel que fa al salari mitjà, el nostre mercat immobiliari es caracteritza per estar enfocat al propietari. I és que, malgrat que el lloguer ha guanyat una mica de terreny durant els últims anys, hi ha un pensament generalitzat que “pagar lloguer és llençar els diners”.
És evident que el preu dels lloguers a les grans ciutats espanyoles és elevat si tenim en compte els ingressos mitjans per habitant. Per aquesta raó, ja són molts els que opten per signar una hipoteca per, d’aquí a uns anys, convertir-se en propietari únic de casa seva i no estar pagant lloguer de manera indefinida.
En aquest sentit, la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (FEDEA) ha advertit en un informe recent que la caiguda en el pes de l’habitatge en propietat en favor del lloguer podria arribar a elevar la desigualtat de les rendes de les llars propers anys. I és que, durant el període 2008-2018, anys de recessió i de posterior recuperació, la renda mitjana de les llars propietaris del seu habitatge habitual va superar entre un 30% i un 45% la renda de les famílies que vivien de lloguer.
Tal com indica l’informe, a Espanya la forma de tinença de l’habitatge habitual de les llars és majoritàriament en règim de propietat, amb un 80,8% el 2018 i un 84,4% de mitjana entre el 2008 i el 2018, davant del 69,3% i 69,8%, respectivament, al conjunt de la Unió Europea. Unes xifres que confirmen que el nostre país és de compradors i no pas d’arrendataris.
Arribats a aquest punt, la cosa és clara: la tinença d’un habitatge, més enllà de ser un lloc de residència, és una garantia patrimonial per a qualsevol persona, ja que fa tangibles els estalvis de tota una vida amb un actiu el valor del qual, llevat de casos puntuals, es mantindrà estable o a l’alça. Amb les xifres a la mà, i malgrat un escenari incert per la inflació i la pujada dels tipus d’interès, comprar un habitatge s’ha convertit en una inversió segura per a moltes famílies.