El mercat immobiliari travessa una fase de canvis. A l’impacte inicial de la pandèmia del coronavirus se li afegeixen ara les conseqüències de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, entre les quals destaca la inflació. Tot i això, les previsions són positives i des del col·lectiu API asseguren que es mantindrà l’estabilitat i el seu valor com a inversió refugi, encara que amb forts canvis a causa de noves tendències en els diferents subsectors que conformen el real estat.
L’estat actual del mercat immobiliari i l’economia internacional, així com les noves tendències a nivell empresarial, van ser els temes centrals que Vicenç Hernández Reche, CEO de Tecnotramit i president de l’Associació Nacional d’Agents Immobiliaris (ANAI) i de l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya (AIC), ha abordat aquesta setmana a la seva ponència al VI Congrés Internacional de Professionals Immobiliaris (COIPRI), celebrat a la ciutat de Lima (Perú).
En aquest sentit, l’expert assenyala que “s’ha produït un fre generalitzat en el sentiment inversor dins del mercat immobiliari global”, i que la bretxa entre oferta i demanda al mercat de transaccions s’està obrint, provocant així una moderació en la intensitat de les ofertes publicades.
“Malgrat tots els vents en contra que han aparegut aquests últims mesos, l’immobiliari mostra signes d’estabilitat en comptar amb uns mercats alternatius que no ofereixen millors rendibilitats comparatives. Alhora, hi continua havent una propensió natural a establir l’actiu immobiliari com a actiu refugi”, explica Hernández Reche.
Una crisi econòmica global i asimètrica
Pel que fa a l’àmbit econòmic, el president de l’AIC i l’ANAI alerta sobre l’existència d’una crisi asimètrica, en què les restriccions d’oferta i demanda contribueixen a una inflació alta i generalitzada, que no fa més que afavorir les respostes agressives dels bancs centrals.
“Els economistes no som capaços de predir el futur, ja que el món econòmic presenta una gran complexitat i el futur és cada cop menys lineal, amb l’existència d’imprevisibles ‘cignes negres’ i reaccions constants i preventives de les persones a les pròpies prediccions que s’elaboren”, comenta.