Des de fa un temps s’han començat a popularitzar a Espanya les anomenades hipoteques REDAL, és a dir, préstecs alternatius que no compten amb un sistema d’amortització concret i que, tal com indica el seu origen llatí (reditio ad libitum) és, en essència, una devolució del préstec i pagament d’interessos a voluntat.
Atès l’augment de consultes i sol·licituds d’aquest tipus de préstecs hipotecaris, el director de l’àrea d’Assessoria Jurídica de Tecnotramit, David Viladecans Jiménez, realitza la següent anàlisi i valoració:
– “Els litigis entaulats sobre la base d’aquest plantejament han tingut com a resultat, majoritàriament, la desestimació de les pretensions anul·latòries i/o d’incompliment. I, si bé és cert que es van produir dos pronunciaments inicials favorables el 2021, la veritat és que a poc a poc es van imposar els pronunciaments desestimatoris”.
– “Es fa molt difícil d’acceptar que en el nostre ordenament jurídic hi tingui cabuda un sistema que pretén que el deutor pugui tornar el préstec i pagar els interessos a conveniència. Evidentment això xoca frontalment amb uns dels principis essencials que disciplinen el nostre dret d’obligacions”.
– “Els préstecs hipotecaris han de complir una sèrie de requisits quant a la normativa sectorial i per raó de la hipoteca, sense que sigui possible que la quota i el termini de devolució estiguin indeterminats. De fet, el sistema REDAL planteja una indeterminabilitat real, cosa que faria que les hipoteques fossin inexecutables. A més, aquest sistema manca de suport normativa i no està reconegut a nivell financer”.
– “Sense perjudici del que oferirà el futur, cal concloure que, actualment, les impugnacions dels préstecs hipotecaris per indeterminabilitat de la quota estan fracassant i les hipoteques REDAL no encaixen en el nostre ordenament jurídic”.
– “El que és rellevant en aquest tipus de procediments és valorar si a les clàusules de l’escriptura s’estableixen els elements per determinar l’import de capital i interessos a pagar cada mes. I, malgrat que no existeixi una fórmula concreta per determinar la quota, si del conjunt de clàusules hi ha elements suficients per a la seva determinació, això n’hi ha prou, atès que la determinació de la quota resulta d’una operació matemàtica que diferencia el que correspon a capital i allò que correspon a interessos”.