El 13 de juliol passat es va donar a conèixer la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de la mateixa data (assumpte C-265/22), que va resoldre una qüestió prejudicial plantejada per un jutjat espanyol sobre les clàusules que estableixen l’Índex de referència de préstecs hipotecaris (IRPH) en préstecs concertats amb consumidors.
L’IRPH va ser el tipus majoritàriament utilitzat per totes les entitats a la dècada dels 90 i principis dels 2000, especialment per les caixes d’estalvi, que eren les que controlaven el mercat de concessió de préstecs per a l’adquisició d’habitatge fins que als anys 2004 i 2005 comencés la guerra per les hipoteques motivada pel boom immobiliari, cosa que va fer que els bancs entressin en un mercat molt rendible i l’Euríbor s’imposés com a índex de referència per a la majoria de les hipoteques a tipus variable a Espanya.
En aquest context, des de Tecnotramit recordem que, en la seva sentència recent, el TJUE no determina si la clàusula que estableix l’IRPH és abusiva, sinó que analitza els paràmetres que cal tenir en compte per fer el judici de transparència i d’abusivitat. La justícia europea ha dictaminat que caldrà fer una anàlisi de l’abusivitat tot recordant que la manca de transparència, per si sola, no confereix a una clàusula el caràcter abusiu. És a dir, caldrà analitzar si el consumidor, tractat d’una manera legal i equitativa, hauria contractat igualment el tipus d’interès i, a més, comparar si aquest difereix molt dels altres tipus habituals al mercat.
Quines conseqüències pràctiques té la sentència del TJUE?
David Viladecans Jiménez, director de l’Àrea Jurídica de Tecnotramit, lamenta que la sentència “ha motivat moltes reaccions, de diferent importància, la major part de les quals dista molt del contingut real de la resolució” i analitza les conseqüències pràctiques que tindrà la sentència per a el mercat hipotecari espanyol.
“En primer lloc, caldrà esperar a la recepció de la sentència que farà el Tribunal Suprem. El TS ja ha considerat no transparents aquestes clàusules i, tot i així, en fer el judici dʻabusivitat, no ha considerat que siguin abusives. Per això les consideracions relatives al tipus negatiu, efectuades pel TJUE en seu del judici de transparència, no aporten gaire a l’escenari que tenim avui”, assegura el nostre expert.
És a dir, segons la nostra anàlisi jurídica, la sentència “perfila el control de transparència i d’abusivitat de les clàusules que estableixen l’IRPH, però no canvia en excés les regles actuals del joc, que estan portant els tribunals a desestimar la major part de les reclamacions sobre aquesta clàusula”. “Hem d’esperar la sentència del TS per veure en què queda realment la doctrina del TJUE”, afegeix Viladecans Jiménez.