El sector immobiliari és una de les corretges principals de transmissió de la política monetària cap a l’economia real, raó per la qual la seva anàlisi és clau per fer previsions econòmiques. En aquest sentit, des de Tecnotramit fem pública la nostra anàlisi macroeconòmica semestral. I és que som una de les empreses de serveis per a entitats financeres i immobiliàries més importants d’Espanya i Portugal, per això comptem amb una visió panoràmica privilegiada de com evoluciona el mercat residencial i hipotecari.
Així doncs, després d’haver complert gairebé la meitat de l’exercici econòmic en curs, el mercat espanyol està “molt ben posicionat en aquests moments”. Factors com l’estat sanejat del mercat laboral i la taxa d’estalvi de les llars, entre d’altres, mitiguen els problemes d’accessibilitat al mercat i limiten les vendes d’habitatge forçades. La resistència de l’estalvi privat i una bona situació de les entitats financeres, que disposen de capital per poder absorbir les pèrdues potencials, contribueixen alhora que no s’hagin d’activar mecanismes de retroalimentació que podrien provocar caigudes en el preu de l’habitatge a mitjà termini.
“En moltes economies desenvolupades, entre les quals l’espanyola, el preu de l’habitatge creix des de fa anys de manera significativa, una tendència que es va veure accelerada durant la pandèmia. Això va passar tant pels canvis en les necessitats residencials de la demanda i una oferta limitada com per l’augment de la inflació i les mesures econòmiques que es van prendre dins d’una política fiscal i monetària expansiva”, destaca Vicenç Hernández Reche, economista i CEO de Tecnotramit.
En termes globals, el preu de l’habitatge ha passat de créixer un discret 2,8% interanual el 2019 a un 4,5% el 2020 i un 11,8% el 2021. Aquesta tendència alcista es va veure frenada per la inflació el 2022 , any en què va quedar palès que el preu de l’habitatge havia augmentat a un ritme molt més gran al dels salaris i la renda de les llars, produint-se una descompensació clara en alguns mercats.
“A mesura que l’enduriment de la política monetària es vagi traslladant a l’economia real, la tendència a la baixa del preu de l’habitatge continuarà els propers trimestres. La intensitat i la velocitat de l’ajust dependrà dels desequilibris que s’hagin produït durant la fase expansiva del cicle immobiliari. Per tant, s’espera que les correccions siguin més fortes en aquelles zones on el preu de l’habitatge hagi patit més escalfament, on hi hagi més endeutament a les llars o on s’ha encarit més l’accés al finançament. Aquesta correcció no serà abrupta, sinó que es produirà en els propers dos anys”, vaticina Hernández Reche.