Al post d’avui des de Tecnotramit volem analitzar la principal problemàtica de la ciutadania espanyola a l’hora d’accedir al mercat immobiliari: la manca d’oferta i la pujada consegüent dels preus de compra i lloguer d’habitatges. I és que, segons les nostres previsions, Espanya necessitarà 2,5 milions d’habitatges nous per l’augment de 4 milions d’habitants els propers 30 anys, segons apunta l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
“Unes xifres que es continuaran agreujant per la tendència baixista de la ràtio de persona per immoble. La situació és preocupant perquè les solucions que s’han donat no són bones. El temps ens ha donat la raó i avui dia pràcticament la meitat de la població mundial viu a grans ciutats. I la perspectiva és que aquest percentatge pugi al 70% l’any 2050”, indica Vicenç Hernández Reche, economista i CEO de Tecnotramit.
Respecte a com abordar els desafiaments de l’habitatge assequible, Hernández Reche apunta que “aquest és un problema generalitzat a les principals àrees metropolitanes del país”. “A Barcelona aquest procés ja s’ha produït generant una demanda més alta que, acompanyada d’una oferta més reduïda per la limitació geogràfica i les polítiques administratives errònies, han fet que els preus pateixin un creixement preocupant. A Madrid, aquest problema es mitiga per la possibilitat de créixer sense límits geogràfics destacats i una política publicoprivada orientada a augmentar l’oferta per equilibrar el creixement de demanda”, analitza el nostre expert.
Així mateix, el CEO de Tecnotramit afirma que la col·laboració publicoprivada no és bona de per si, ja que depèn de com es gestioni. “Els resultats del Pla Madrid Viu i el d’Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB) han estat molt desiguals. Cal posar en relleu la gravetat de la situació, ja que la qualitat de vida a les ciutats determina el benestar d’un país. L’augment de població que viu a infrallars i la degradació mediambiental són dues de les conseqüències més evidents d’aquest problema”, assegura Hernández Reche.
La regulació immobiliària espanyola, una assignatura pendent
A Tecnotramit distingim tres diferències bàsiques entre la regulació espanyola en polítiques d’accés al mercat residencial en comparació amb altres països: el pressupost escàs destinat a habitatge, la manca d’habitatge de promoció pública destinada al lloguer i la gamificació partidista de les polítiques d’habitatge.
“Aquestes són les diferències principals que generen una forta divergència de resultats entre Espanya i altres països civilitzats. La no regulació de la professió, la permissivitat amb l’ocupació il·legal de vivendes i la limitació del dret de propietat són també elements amb què l’administració juga de manera identitària i ideològica a l’esquena de l’opinió de tot el sector”, lamenta Vicenç Hernández Reche.