La prescripció és una excepció processal que està en el dia a dia dels plets entre consumidors i entitats bancàries, així com a la mesa de decisió tant de jutjats i tribunals nacionals com comunitaris. Les demandes sobre el repartiment de les despeses hipotecàries, les reclamacions per la comissió d’obertura, les quantitats a tornar en els casos de les targetes revolving amb interessos usuraris, els vaivens i la disparitat de criteris al voltant de les demandes presentades pels consumidors afectats per l’índex hipotecari IRPH i les polèmiques clàusules sòl, tenen un denominador comú pel que fa al seu objecte de debat i controvèrsia: la possible prescripció de les accions plantejades.
En aquest context, segons David Viladecans Jiménez, director de l’àrea d’Assessoria Jurídica de Tecnotramit, “hi ha unanimitat en la doctrina i la jurisprudència actuals en concloure que l’acció de nul·litat radical no pot perdre vigència o validesa”. Si bé quant a l’acció restitutòria derivada de la nul·litat ha existit controvèrsia, tant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) com el Tribunal Suprem (TS), així com la major part de les administracions públiques, semblen decantar-se per la prescriptibilitat de l’acció restitutòria, sotmesa al termini general de les accions personals.
Els tribunals espanyols i comunitaris han establert precedents clars
En l’àmbit jurídic europeu, a partir de les sentències del TJUE del 16 de juliol del 2020 i del 22 d’abril del 2021 es va establir que l’acció declarativa de nul·litat és imprescriptible; que és compatible amb la Directiva que l’acció restitutòria lligada a la declarativa de nul·litat sigui prescriptible; i que són raonables i admissibles terminis prescriptius de 2 i 3 anys. D’altra banda, també es va indicar que cal respectar els principis d’equivalència i efectivitat. D’una banda, l’equivalència es respecta quan s’apliquen terminis iguals al consumidor a què s’apliquen en altres accions.
De l’altra, l’efectivitat ha de garantir que el consumidor pugui exercitar els drets de manera efectiva. Per tant, ni els dies a quo ni el termini no poden fer impossible o excessivament difícil l’exercici dels drets del consumidor. De fet, no hi ha prescripció en relació amb la restitutòria de clàusules que poden continuar desplegant efectes i que fan que el consumidor no en sàpiga l’impacte total.
A Espanya, la Sala Primera del Tribunal Suprem, per Interlocutòria a data 22 de juliol de 2021, va admetre la possibilitat de prescripció i va plantejar dubtes sobre el dies a quo. Per la seva banda, la immensa majoria de les administracions públiques avui dia admet la prescriptibilitat de l’acció restitutòria, si bé ubiquen els dies a quo en un moment diferent, mentre el sistema espanyol garanteix el principi d’efectivitat mitjançant terminis amplis i interrupció per mera reclamació extrajudicial.