El sector immobiliari viu un moment dolç després de sortir amb força de la crisi del coronavirus fent gala del seu caràcter resilient. En aquest sentit, Tecnotramit fa una previsió positiva de l’evolució del mercat a la segona part de l’any i analitza els principals reptes i problemàtiques de la indústria.
Vicenç Hernández Reche, CEO de Tecnotramit i president de l’Associació Nacional d’Agents Immobiliaris d’Espanya (ANAI) i de l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya (AIC), subratlla que “el canvi de paradigma que ha experimentat el sector residencial després de la pandèmia ha estat important”. Hernández Reche destaca el paper de catalitzador que està complint la irrupció del Proptech, que ha suposat una sacsejada per al sector, i per això les agències immobiliàries han posat el client al centre i li ofereixen més serveis. “Una de les pitjors coses que pot passar a una indústria és viure amb certa comoditat, que el ‘sempre s’han fet les coses així’ s’instal·li a l’argumentari típic: és el primer pas per a la seva desaparició”, assegura l’expert.
Comprar o llogar: a Espanya no hi ha debat
Pel que fa a si la demanda prefereix comprar o llogar, l’expert ho té clar: “Seguim volent comprar. Hi ha qui diu que els joves ja no volen comprar… el que passa és que no poden. Per tant, més que haver canviat la percepció a la preferència del lloguer per sobre de la compra, el que s’identifica és un canvi en la manera com volem viure. La gent ja es replanteja fermament l’espai realment necessari per a la seva operativa diària”.
El paper de l’Administració al sector immobiliari espanyol
Des de Tecnotramit es defensa el paper rellevant de l’Administració a l’hora de facilitar que l’economia flueixi i establir una regulació en determinats moments. Tot i això, el CEO de la companyia afirma que “és incongruent que es digui que l’immobiliari és importantíssim i que l’habitatge és fonamental per a la vida de les persones i després sigui l’actiu que més impostos paga”.
Des de l’empresa s’alerta que, per pal·liar el problema d’accés a l’habitatge de certs col·lectius com la gent jove i la gent gran, no s’han pres les mesures adequades, ja que la llei de limitació de lloguers es basa en altres regulacions anteriors impulsades al Regne Unit, Estats Units o Alemanya que no van funcionar. “No es poden prendre decisions estructurals per al conjunt de la societat amb una visió tan a curt termini”, lamenta Hernández Reche.