El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha dictat sentència sobre l’abast que podien tenir les resolucions adoptades per a la intervenció del Banco Popular, a l’empara de la Directiva 2014/59 en les accions de nul·litat i/o de responsabilitat per informació defectuosa del fullet de les ampliacions de capital efectuades per l’entitat abans de la venda al Banco Santander.
“Aquesta sentència provocarà que moltes reclamacions per les accions de Banco Popular siguin desestimades”, avisa David Viladecans Jiménez, director de l’àrea d’Assessoria Jurídica de Tecnotramit. I és que la sentència conclou que no és possible que, amb posterioritat l’amortització de les accions d’una entitat financera objecte de resolució, es dugui a terme una acció de nul·litat de compra de les accions o de responsabilitat derivada de la manca de veracitat del fulletó d’una oferta pública de subscripció. En aquest sentit, segons el TJUE, la Directiva 2014/59 impedeix que després de l’amortització de les accions es pugui reclamar per accionistes o creditors cap quantitat que no hagi vençut al moment de la resolució.
“Cal assenyalar que l’interès general de la Unió Europea de protegir els inversors no preval sobre l’interès general per garantir l’estabilitat del sistema financer. Els procediments de resolució es donen en supòsits excepcionals de gran risc per al sistema financer, per la qual cosa la normativa ha optat que els accionistes i creditors suportin les pèrdues abans de comprometre fons públics i els dipositants. Per tant, estem davant d’una situació que suposa una excepció al règim general d’insolvència d’una entitat”, afirma Viladecans Jiménez.
Així doncs, es conclou que l’acció per exigir responsabilitat està compresa dins la categoria d’obligacions i crèdits que es consideren alliberats amb caràcter general, sempre que no hagin vençut abans de la resolució. Per tant, no es poden oposar a l’entitat de crèdit o a l’empresa d’inversió objecte de resolució o a l’entitat que l’hagi succeït.
No obstant això, el TJUE recorda que la mateixa Directiva 2014/59, als articles 73 i següents, estableix un mecanisme de salvaguarda per als accionistes i creditors. “Tenen un dret de reemborsament o indemnització que no serà inferior a l’estimació del que haurien rebut si la totalitat de l’entitat hagués estat liquidada d’acord amb un procediment d’insolvència ordinari. De fet, si es considera que els accionistes van rebre menys del que haurien d’haver rebut, tindran dret a reclamar-ne la diferència”, indica l’expert.